Programació de cinefòrums DONES CINEASTES. REBELS AMB CAUSA. Gener 2019.
Continuem projectant pel·lícules dirigides per dones cineastes que apareixen en l’exposició. Les pel·lícules, com la mateixa exposició, vol reflectir la diversitat que aporten les cineastes, a més de visibilitzar a les pròpies directores i les seves pel·lícules. Es projecten en V.O.S.E. Cada passi inclou fitxa, presentació, projecció i debat final. 2 euros socis de l’Ateneu Roig, o 3 euros no socis.
Dimecres 9 de gener a les 19:30: Leontine Sagan, Carl Froelich – Muchachas de Uniforme (Mädchen in Uniform, 1931) Alemanya
Una de les grans pioneres del cinema LGTBIQ+, produïda de forma cooperativa i amb un repartiment íntegrament femení, és una pel·lícula que mostra el despertar emocional entre dones amb absoluta normalitat i sense prejudicis, a més de ser una crítica als rígids sistemes educatius germans i al autoritarisme. És una pel·lícula molt avançada a la seva època, que vista avui és senzilla però fresca, tendra i encantadora, de les poques pel·lícules clàssiques que podrien resistir una anàlisi crítica des d’una òptica feminista actual. Va ser un gran èxit, tot i que els nazis no només la van prohibir, van intentar fer desaparèixer totes les còpies, i gairebé ho van aconseguir, durant dècades va estar desapareguda, i quan va ser recuperada es va convertir en una pel·lícula de culte feminista i LGTBIQ+.
Sinopsi: Manuela és una adolescent sensible i malenconiosa, que és ingressada en un internat al qual no s’adapta. Totes les alumnes adoren a una jove professora.
Leontine Sagan era una famosa actriu i directora de teatre, es va estrenar al cinema amb Noies d’Uniforme, i poc després va fugir dels nazis. Va dirigir un parell de pel·lícules més, menors i de molt baix pressupost, i va dedicar la resta de la seva vida al teatre.
Dimecres 16 de gener a les 19:30: Gillian Armstrong – My Brilliant Career (1979) Australia
El primer llargmetratge dirigit per una dona australiana en dècades, va obrir el camí a moltes futures directores. És una pel·lícula basada en la novel·la homònima escrita per Stella Maria Sarah Miles Franklin. Film senzill, que juga amb elements propis del cinema romàntic, però amb una mirada feminista fresca i lliure. D’aquestes pel·lícules en què sembla que no passa gran cosa i que segueix molts clixés, però el que fa és subvertir-los i tractar molts petits temes, amb molt més atreviment del que sembla a primera vista. Molt interessant per analitzar-la des d’una òptica feminista.
Sinopsi: Tracta sobre la joventut d’una jove somiadora i independent que somia amb ser escriptora, mentre és pressionada per la seva falta de feminitat i perquè hauria de casar-se.
Gillian Armstrong va ser la primera dona cineasta d’Oceania en dècades. L’èxit de les seves primeres pel·lícules la va portar a Hollywood, encara que mai ha deixat de rodar a Austràlia, ja que a Hollywood podia dirigir les pel·lícules més comercials, mentre que a Austràlia podia dirigir les més personals, a més de dirigir també documentals. En les seves pel·lícules el protagonisme és generalment femení.
Dimecres 23 de gener a les 19:30: Deepa Mehta – Agua (Water, 2005) India
Una de les pel·lícules índies més populars a occident. Es tracta d’un drama intens i trist sobre el cruel tracte que rebien tradicionalment les dones vídues, convertides en empestades socials, mortes vives, que viuen en una micro-societat apartada de la resta, sense importar l’edat de la vídua. Una pel·lícula impactant i poderosa.
Sinopsi: Una nena de 8 anys és casada amb un vell moribund, que mor poc després, de manera que la nena és obligada a viure com una vídua.
Sinopsi: Una nena de 8 anys és casada amb un vell moribund, que mor poc després, de manera que la nena és obligada a viure com una vídua.
Deepa Mehta és la dona cineasta índia més coneguda internacionalment, encara que els seus pel·lícula estan produïdes a Canadà, les seves millors obres estan ambientades en el seu país d’origen, i tenen una mirada crítica amb la societat del seu país, especialment amb les tradicions més intolerants i amb els ancestrals odis religiosos. Les seves millors pel·lícules estan integrades en la trilogia dels elements: Terra, Foc i Aigua.
Dimecres 30 de gener a les 19:30: Byambasuren Davaa – El Perro Mongol (Die Hoehle des gelben Hundes, 2005) Mongolia/Alemania
Pel·lícula de gran valor poètic i etnogràfic, que reflecteix la vida de famílies nòmades de Mongòlia, a mig camí entre la ficció i el documental de seguiment, en el qual tots els personatges s’interpreten a si mateixos, reflectint la seva pròpia forma de vida. És una obra senzilla argumentalment, gairebé minimalista, però que transmet molta tendresa, reflecteix amb calidesa una forma de vida dura i ancestral, i mostra la gran bellesa de les muntanyes i les grans planes mongoles.
Sinopsi: Una nena d’una família nòmada mongola troba un gos abandonat, el seu pare pensa que s’ha educat amb llops i vol desfer-se’n, però la nena no té intenció de abandonar-lo.
Byambasuren Davaa és la primera dona cineasta de Mongòlia coneguda internacionalment, formada al seu propi país i en Alemanía, les seves pel·lícules tenen un alt valor etnogràfic i poètic, amb una forta sensibilitat per mostrar les tradicions i la cultura dels pobladors nòmades, en pel·lícules a mig camí entre el documental i la ficció, d’una gran bellesa visual.