Anima’t al Vermut – Tardor 2021 (Cinema d’animació per a nens i nenes grans)

Sessions amb visionats de llargmetratges d’animació, dissabtes a l’hora del vermut.

No són sessions infantils, encara que puguin haver pel·lícules que potser podrien considerar-se infantils, o que podrien agradar a un públic infantil, però la idea és que siguin pel·lícules d’animació dirigides a un públic adult, que tractin temes interessants i complexos, amb animacions de gran valor artístic, CINEMA amb majúscules, moltes vegades d’una inventiva i una sensibilitat dignes d’obres mestres, i sempre pel·lícules que et faran remoure per dins.

De fet, les pel·lícules es projectaran en VOSE, si bé pot haver excepcions puntuals que serien anunciades prèviament.
TAQUILLA INVERSA.

---

Dissabte, 16 d’octubre a les 12:00 – El pan de la guerra (The Breadwinner, 2017) de Nora Twomey (Irlanda)

Ho podeu apuntar al vostre calendari aquí.

Pel·lícula d’animació tristament actual, ja que mostra com era el terrible règim talibà de finals dels 90. Es centra en la història d’una nena que viu amb el seu pare, la seva mare i la seva germana gran, que davant l’absència del pare, detingut pels talibans, idearà un pla per fer-se passar per nen per poder alimentar a la seva família i descobrir com està el seu pare. Una delícia visual, com és habitual en les produccions de Cartoon Saloon (La canción del mar, Wolfwakers, El libro secreto de Kells), i amb un guió fantàstic que arriba a un sorprenent equilibri entre la duresa del drama i un to colorit que li dona una mica d’esperança. Una pel·lícula de fortes emocions i molta tendresa, que segur us traurà alguna llagrimeta.

 

---

Diumenge, 7 de novembre a les 12:00 – La Tortuga Roja (La tortue rouge, 2016) de Michael Dudok de Wit (França-Bèlgica-Japó)

Ho podeu apuntar al vostre calendari aquí.

Miyazaki estava tan enamorat del curt “Pare i filla” de Dudok de Wit que volia que Ghibli li produís un llargmetratge. Dudok de Wit ja pensava que mai dirigiria un llargmetratge, ja que mai trobaria una productora que apostés i li donés la llibertat creativa per treballar amb la seva animació tradicional de tinta xinesa i aquarel·la, però a l’assabentar-se que Ghibli volien treballar amb ell no va dubtar a acceptar. El resultat és un llargmetratge d’animació de sabor molt europeu però amb certa influència de Ghibli, especialment en el colorit. La vida d’un nàufrag es converteix en una metàfora de la vida en un sentit molt universal. Una pel·lícula de gran bellesa, pura poesia audiovisual, i que expliquen sense diàlegs una història senzilla però plena de significats i sentit. Poesia visual enlluernadora, filosofia de vida i una gran sensibilitat.

---

Dissabte, 20 de novembre a les 12:00 – Wolf Children (2012) de Mamoru Hosoda (Japó)

Ho podeu apuntar al vostre calendari aquí.

Si hi ha un país que respecta i valora el cinema d’animació aquest és Japó. Mamoru Hosoda és un dels millors animadors japonesos actuals, les seves pel·lícules són imaginatives, emocionants i tenen una animació de gran qualitat. Wolf Children és fins al moment la seva millor pel·lícula, narra la història d’una noia que s’enamora d’un home llop, sent el gran amor de la seva vida, però aquest mor tenint ella dos nadons amb ell… ara és mare soltera, amb una nena i un nen llops. Aquesta pel·lícula és una delícia, mostra les dificultats de l’educació, de descobrir qui és un mateix, d’acceptar-se, d’aprendre a conviure, a prendre decisions que poden afectar tota la teva vida… en altres paraules, el seu argument fantàstic és una excusa per mostrar com és la vida. És una pel·lícula que a estones és molt divertida, a estones molt dramàtica, a estones molt tendra, a estones molt intensa, a estones entranyable, a estones dura… una pel·lícula molt tendra i emotiva, a més d’una delícia visual. És d’aquelles pel·lícules que tenen “allò”.

---

Diumenge, 19 de desembre a les 12:00 – Las aventuras del príncipe Achmed (Die Abenteuer des Prinzen Achmed, 1926) de Lotte Reiniger i Carl Koch (Alemanya)

Ho podeu apuntar al vostre calendari aquí.

El llargmetratge d’animació més antic que ha arribat als nostres dies. És una delícia visual, amb cartolines retallades en stop-motion, que imita els ancestrals teatres d’ombres xineses, explicant una història plena d’aventures exòtiques, perfecta per a nenes i nens, i especialment per a adults que vulguin deixar-se portar i tornar a la innocència de la infantesa. Sorprèn que bé ha envellit,  com és d’atemporal, l’amor pels contes que transmet i el goig de les aventures exòtiques plenes de fantasia i situacions sorprenents. Un viatge en el temps, com tornar a aquells temps en què teatrets de titelles o d’ombres xineses anaven de poble en poble, actuant en les places davant nenes i nens bocabadats, creant mons imaginaris plens de fantasia i il·lusió. I a més és una joia cinematogràfica.