CLUB DE LECTURA ROIG
Reunió del 22 d’octubre de 2020
Ens vam aplegar amb mascaretes, mans netes i distancietes covenients… 6 persones, com mana Sanitat. Van excusar l’assistència unes quantes més, sobretot perquè no havien acabat el llibre, que és en veritat gros.
Però, també en veritat, bo, recomanable.
L’autora ha sabut integrar els avatars de la protagonista (-Estava boja de debó? -va preguntar algú) tan impactant amb la seva tremenda història, amb d’altres també reals i ficticis. Ha aconseguit reflectir clarament la vida quotidiana de l’Espanya de posguerra, des de la burgesia il·lustrada i acoquinada, al poble patidor de totes les injustícies, i els intents (inútils) de renovació cultural i médica… I, sobretot, l’actitud dels “intelectuals orgànics” que eren no només insolidaris i prepotents, sinó també cruels, mafiosos i depravats. A més d’ignorants. Uf!
També vam parlar de la pandèmia i totes les derivacions. No es podia evitar.
Finalment vam intentar decidir un llibre per al proper mes. “El manantial”, per exemple? O “El tiempo que nos une”? O “Los caballeros las prefieren rubias”? O…
I vet aquí que, no se sap com, va aparèixer Luis Sepúlveda i el seu “Mundo del fin del mundo” i es va col·locar el primer.
Però, com que és petit i de lectura fàcil, a més d’altres virtuts, també es va colar “La trena” (“La trenza o el viaje de Lalita”), de Laetitia Colombani.
Així doncs, amb aquests dos llibres llegits, ens veurem el proper
26 de novembre, nova sessió del CLUB DE LECTURA ROIG.